‘El Messies’, de cap a peus… o quasi

‘El Messies’, de cap a peus… o quasi

El text que segueix inclou una tria dels moviments d’El Messies. Per no fer-nos prolixos, hem decidit no comentar-los tots.

1a part

El Messies comença amb una Sinfony o obertura a la francesa, és a dir, en dues parts: una de lenta i una altra de ràpida, contrastant.

Tot seguit, el tenor entona un recitatiu acompanyat per l’orgue i la corda, “Comfort ye”, que prepara l’ària “Ev’ry valley”, en què, a través de les paraules del profeta Isaïes, se celebra l’arribada del Messies a la terra.

El cor següent, “And the glory of the Lord”, insisteix en aquesta línia de celebració i alegria. És la primera de les intervencions corals d’una partitura que en té moltes, en les quals Händel juga amb les veus, fent-les córrer, empaitar-se, preguntar-se i contestar-se fins que totes s’apleguen en la frase final, creant un efecte plenament afirmatiu.

L’ària de contralt “But who may abide the day of his coming?” mostra una primera part més recollida, en què la veu és acompanyada subtilment per la corda i l’orgue.

El cor “And he shall purify the sons of Levi” és un prodigi d’invenció polifònica i alhora un dels episodis més originals de tota la partitura, d’una expressivitat més que directa.

La contralt torna a ser la protagonista d’una ària, “O thou that tellest good tidings to Zion, escrita tota a partir de procediments imitatius entre els violins i la veu, abans que en la secció final s’afegeixi el cor per donar-hi un to més puixant i solemne.

En un moment posterior, destaca un moviment merament instrumental, una simfonia pastorívola tocada a mitja veu, amb un inconfusible gust rústic, que fa referència a l’episodi dels pastors narrat a l’evangeli de Lluc.

L’últim fragment remarcable de la primera part és l’ària de soprano “Rejoice greatly, o daughter of Zion”, també rica en procediments imitatius entre la línia vocal i la dels violins, que sembla que rivalitzin per veure quina és capaç de crear més ornamentacions.

2a part

Aquesta part comença amb tres cors pràcticament consecutius, “Surely he hath borne our griefs”, “And with his stripes we are healed” i “All we like sheep have gone astray”, que, amb text d’Isaïes, es refereixen a la Redempció, a la mort de Crist per redimir la humanitat del pecat original i donar-li una nova esperança de vida més enllà de la mort. Aquestes composicions introdueixen un nou element, més dramàtic i fosc. En aquest sentit, la segona és una fuga, semblant a les utilitzades per Bach en les seves passions, una obra mestra del contrapunt, que cedeix el lloc a una escriptura més directa, alegre i descriptiva en la tercera, que recorda els cors de la primera part.

El recitatiu acompanyat de tenor “They rebuke hath broken his heart” i l’ària que el segueix, “Behold and see”, aprofundeixen en aquesta idea de la passió de Crist, el dolor per la mort recreat en un clima de quietud absoluta, en què la música flueix sense gairebé pulsació rítmica, amb una instrumentació reduïda al mínim i utilitzada en tot moment en pianissimo.

A l’altre extrem es situen els exultants cors “Let all the angels of God” i “The Lord gave the Word”.

De to descriptiu és l’ària de baix “Why do the nations”, en què Händel, d’acord amb un text que es pregunta per què les nacions es deixen endur per la fúria, destaca per una escriptura rapidíssima, agitada i nerviosa de les cordes, sobre la qual el cantant desplega un cant profusament ornamentat.

L’ària de tenor “Thou shalt break them”, basada en una idea fixa presentada per la corda, precedeix la pàgina més cèlebre de tota la producció händeliana, el cor del “Hallelujah!”, al qual la presència de trompetes i timbales atorga una majestuositat i una grandesa inusitades. Tot, en aquest moviment, és sorprenent, començant per l’indiscutible talent teatral del compositor, per exemple en la secció on les veus van entrant en cànon sobre les paraules ‘And he shall reign for ever and ever’, per deixar pas a les sopranos cantant ‘King of Kings, and Lord of Lords’ en un crescendo habilíssim i impecable, d’efecte poderós, abans d’empalmar amb l’apoteosi representada per la secció final.

3a part

En aquesta part final destaquen tres moviments:

La deliciosa ària de soprano “I know that my Redeemer liveth”, de caràcter lent i contemplatiu, amb l’orgue de fons i la intervenció esporàdica i subtil de la corda, amb un final d’una bellesa emocionant, en què el compositor sembla que bressoli l’oient.

L’ària de contralt “If God be for us”, amb la qual es certifica el miracle de la resurrecció i la redempció.

I, finalment, el cor “Worthy is the Lamb… Amen”, una pàgina que quant a monumentalitat i majestuositat no té gaire a envejar al famós “Hallelujah”. Tota la partitura és un model de virtuosisme contrapuntístic, sobretot la secció final, una àmplia fuga construïda sobre el mot amén. D’aquesta manera espectacular i grandiosa acaba El Messies de Händel, l’obra que ha mantingut viu el nom del seu creador al llarg dels segles, al marge de les vicissituds de la moda i el gust.