Telemann: resum vital

Telemann: resum vital

Georg Philipp Telemann (Magdeburg, 1681 – Hamburg, 1767) comparteix podi amb Bach i Händel en el panorama del barroc musical alemany.

Va començar a estudiar dret a Hamburg, on es va fer amic de Händel. Un cop dedicat a la música, va ocupar càrrecs musicals a Eisenach i Frankfurt fins a aconseguir el prestigiós càrrec de director de l’Òpera d’Hamburg.

Té una obra extensíssima: unes mil suites per a orquestra, nombrosos concerts per a diferents instruments, unes quaranta òperes i moltes obres religioses, com ara oratoris, cantates i passions. Aquesta vasta obra està catalogada en el Telemann Werke Verzeichnis (TWV).

A més de compondre, Telemann es va dedicar a promoure i difondre la música. Va fundar associacions musicals, com ara el Collegium Musicum de Leipzig, que més tard va dirigir J. S. Bach, i també va editar revistes sobre el tema.

Amic personal de Bach i Händel, al seu temps va ser considerat el compositor més important d’Alemanya, fins al punt que les autoritats de Leipzig li van oferir el càrrec de kantor de l’església de Sant Tomàs quan va quedar vacant l’any 1723. Després de declinar l’oferiment, la plaça es va oferir a Bach, que la va acceptar.

Per la correspondència que Telemann va mantenir amb Händel, sabem que era aficionat a la botànica i a les plantes exòtiques, que cultivava al seu jardí d’Hamburg.

Les seves obres més destacades són:

  • L’anomenada Tafelmusik (‘Música de sobretaula’), recull de suites i concerts per a orquestra.
  • La suite orquestral Wassermusik (‘Música aquàtica’).
  • L’òpera còmica Pimpinone.
  • L’oratori Der Tag des Gerichts (‘El dia del Judici Final’).
  • La suite orquestral Don Quichotte (‘Don Quixot’).
  • La Passió segons sant Lluc.